Alimentació Criança Cura Bucal

PASTA DE DENTS, FLUOR SÍ O FLUOR NO?

 

Sabies que la Sociedad Española de Odontopediatria recomana que la quantitat de dentífric utilitzada per els nens de entre 0-3 anys ha de ser la quantitat equivalent a un gra d’arròs? O que la quantiat a partir dels tres anys ha de ser l’equivalent a un pèsol?

Us deixo resolució del BOE on es determina l’etiquetatge per les pastes de dents fluorades, on s’exposa el següent (aquí):

«Toda pasta dentífrica que contenga una cantidad de flúor comprendida entre 0,1-0,15%, excepto si ya está etiquetada como contraindicada para niños (por ejemplo, con la indicación “solo para adultos”), deberá ir obligatoriamente provista del etiquetado siguiente:
“Niños de 6 años o menores: utilizar una cantidad del tamaño de un guisante bajo la supervisión de un adulto a fin de minimizar el riesgo de ingestión. En caso de recibir un aporte suplementario de flúor a través de otras fuentes, consulte a su odontólogo o su médico de cabecera”.»

Sovint desconeixem aquesta informació, amb el següent post, m’agradaria aportar una mica de llum sobre el fluor en els dentífrics, espero que et sembli interessant.

La prevenció de les càries és la principal raó que explica la presència de fluor en les pastes de dents, així que parlem-ne una mica…

CÀRIES, DE QUÈ PARLEM?

Les càries estan causades per bacteris que es troben de forma natural a la nostra boca i que produeixen àcid en presència de sucres fermentables, com la fructosa, la sacarosa o la glucosa. Quan els bacteris produeixen un entorn àcid, es produeix una desmineralització de la dent per compensar aquesta acidesa, la qual cosa desemboca en una pèrdua de teixit dental. Així que com s’ha dit sempre, si menges molt sucre, se’t corquen les dents.

EL FLUOR, PERQUÈ SÍ O PERQUÈ NO.

El fluor en les pastes de dents prevé les càries a través dels següents mecanismes;

  • Fan que no es formi la placa bacteriana i inhibeixen la seva capacitat per acidificar, per tant evita la desmineralització.
  • Durant el període de pH neutre, afavoreix el dipòsit de minerals, amb la qual cosa es reforça l’esmalt de les dents, evitant les càries. La principal acció preventiva és la presència continua de nivells baixos de fluor després del rentat ja que fa baixar el llindar de la desmineralització.

La guia de pràctica clínica per a la prevenció i tractament no invasiu de la càries dental” recomana fer una valoració de les diferents fonts d’aportació de fluor abans de prescriure’l ja que un excés de fluor durant el període de formació de la dent (fins els 8 anys) pot causar l’aparició de Fluorosi Dental (que fa que les dents siguin més febles i trencadisses). En aquesta guia apareixen les recomanacions de quantitats que apuntàvem al principi del post, més contacte amb el fluor suposa un agreujament de la Fluorosi Dental, per tant, com en tantes altres coses, la dosi és important.

Però l’única font de fluor són els dentífrics? Evidentment,no.

El fluor el podem obtenir a través de l’alimentació (peix, marisc, te…), en xiclets fluorats, sal fluorada, en l’aigua que bevem (estudi aigües embotellades a Espanya, aquí). ) o fins i tot de les paelles de tefló (politetrafluoroetilè) que quan estan ratllades desprenen fluor.

A més, l’efecte beneficiós del fluor és exclusivament tòpic, per tant s’ha d’evitar empassar-lo, ja que no només no aporta beneficis, sinó que pot resultar perjudicial, tal com apunten alguns autors.

L’aigua de l’aixeta també conté fluor, en aquest article podeu veure la concentració trobada en diferents ciutats espanyoles, en molts paisos d’Europa s’ha prohibit la fluoridificació de l’aigua corrent, actualment a Espanya no es recomana però depèn de la decisió de cada municipi.

I MALGRAT TOT…

L’utilització de productes fluorats ha fet disminuir els nivells de càries a nivell mundial, tot i així segueixen essent elevats… la causa?  Doncs sobretot la dieta. La OMS recomana que l’aportació de sucre lliure en la dieta no pot superar el 10% en adults i que una reducció addicional del 5% aporta beneficis extres, entre altres, en la prevenció de càries (llegir aquí) . L’ingesta de carbohidrats, sobretot sucres, i especialment refinats,  està estretament relacionada amb la presència de càries. Alguns estudis han demostrat que aliments com patates fregides i altres aperitius salats altament processats contribueixen a l’acidificació oral i per tant a l’aparició de càries.

La lògica evolutiva ens fa pensar que amb una alimentació en coherència amb les nostres necessitats (que eviti els sucres lliures i els aliments extraprocessats) n’hauríem de tenir prou per cobrir els requeriments de fluor. De fet en tribus aborígens que no han estat en contacte amb el “món modern” les càries són pràcticament inexistents… (aquí)  així, que potser no hem de buscar com evitar les càries amb productes fluorats sinó anar a la base i alimentar-nos per evitar-les, i això és especialment important en nens.

Resultat d'imatges de aboriginal people teeth

Font

La lactància materna exclusiva fins als sis mesos d’edat i prolongada fins als dos anys ha demostrat reduir l’incidència  de càries, es creu que gràcies a que durant la lactància materna s’evita l’introducció d’altres aliments potencialment cariogènics en la dieta dels menuts. Recordem que cal evitar l’aportació de sucres lliures en l’alimentació dels menors de dos anys, i en els nens més grans l’aportació no hauria de superar el 5% de l’ingesta.

 

PER TANT, QUÈ FEM NOSALTRES?

Ja que no tenim manera de controlar la quantitat exacte de fluor aportat per altres vies, no utilitzem per als petits pasta de dents fluorada. Nosaltres optem per Fluor No.

La pasta de dents (aquesta) que utilitzem porta Xylitol. El xylitol és un polialcohol que disminueix la concentració de bacteris com Streptococcus Mutans en saliva i placa. Aquests dentífrics són innocus si s’empassen, amb la qual cosa no patim per una possible dosi excessiva de fluor ni les seves conseqüències, com la Fluorosi Dental o conseqüències més greus derivades de la seva ingesta. A més de Xylitol la pasta de dents que utilitzen els nens porta calèndula, que té un efecte calmant per les genives i glicerina de coco que també té efectes anticariogènics.

Intentem assegurar-nos que el raspallat és correcte per evitar la formació de placa. Existeixen raspalls de dit (aquests) per la neteja de genives en els nadons. També convé que el raspall sigui adequat per la boca del nen, nosaltres utilizem aquests, que a més són biodegradables.

I sobretot…evitem  tant com podem el sucre lliure. Els sucres lliures són els sucres afegits en els aliments, els xarops, la mel i els sucs de fruita o concentrats (a diferència del sucres naturalment presents en aliments rics en CH, com per exemple la fruita). Us recomano que feu una ullada als sucres afegits en els aliments, especialment aquells destinats al públic infantil… a mi m’esgarrifa. Us recomano una app, sinazucar.org, que escanejant els codis de barres dels productes us diu la quantitat de sucre lliure que porten. Aprenguem també a llegir les etiquetes, on posa Carbohidrats, estan obligats a posar “del quals sucres” i la quantitat. Recordeu que segons la OMS un adult hauria de prendre màxim uns 25 g de sucre lliure (una coca-cola de 330 cc en porta 35, un actimel 10.3).

 

PER ACABAR…

Espero que aquest post us hagi aportat informació interessant per valorar quin dentífric feu servir amb els més menuts i per tenir una visió més àmplia sobre el tema, qualsevol comentari o aportació serà benvingut!

 

Ens llegim!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.