Alimentació BLW Criança

Baby-Led… què?

Què és el Baby-Led Weaning?

Probablement fa 10 anys això del Baby-Led Weaning (BLW) t’hagués sonat a xinès mandarí, però estic segura que avui en dia, cada vegada en sents a parlar més, fins i tot coneixes a molta gent que l’ha practicat amb els seus fills… però de què parlem exactament?

El BLW simplement és deixar que els teus fills s’introdueixin a  l’alimentació sòlida amb els seus propis recursos, la traducció podria ser “Alimentació Complementaria dirigida per el nadó”.

L’origen

Parlar de l’origen del BLW és un pèl absurd al meu entendre, perquè resulta evident, que al llarg de l’evolució ha estat la forma natural de fer la transició de alletament matern a menjar sòlid (no cal dir que al Paleolític no hi havia minipimers…) o fins i tot és el que es segueix practicant en cultures mal anomenades “menys desenvolupades”, malgrat tot, si que podem parlar de l’origen del terme Baby-Led Weaning, i segurament aquest va lligat a Gill Rapley, l’autora del llibre El niño ya come solo (Medici) (botiga). Aquesta autora, professional de la medicina, va redactar un estudi sobre els avantatges de l’introducció autorregulada a l’alimentació complementària, i la seva guia, és un referent per tots els pares que es volen informar i practicar el BLW. Potser seria més apropiat parlar de l’origen de l’alimentació infantil diferenciada de l’alimentació en general, a qui interessa i a qui beneficia… però això serien figues d’un altra paner!

 

Què hem de saber?

El BLW es basa en introduir els aliments sòlids quan el nadó estigui preparat, en això estarem tots d’acord… però com podem saber quan estan preparats?

Doncs bé, ho podem resumir en aquests punts;

 

  •          Pot mantenir-se assegut sense ajuda
  •          Pot estirar el braç per agafar objectes i posar-se’ls a la boca amb rapidesa i precisió
  •          Fa moviments de masticació

 

 

Però el senyal més clar de que està preparat és que ell mateix es posi menjar a la boca!

Les que som mares veiem com el desenvolupament del nadó es produeix sense la nostra intervenció, els nadons neixen sabent mamar, perquè ho necessiten, i així van adquirint habilitats, sorprenentment ràpid, a mesura que se’ls plantegen nous reptes… quan necessiten complementar l’alletament amb sòlids, n’aprenen, estan (estem) preparats per fer-ho!

També és important que tinguem clar que la llet (materna o de fórmula) és la base de l’alimentació dels nadons fins a 1 any d’edat, la llet és el que els nodreix, l’alimentació complementària, és com el seu nom indica, complementària.

Sobre els 6 mesos d’edat, en general, els nens estan preparats per introduir l’alimentació sòlida, però depèn del desenvolupament de cada infant. Els nadons neixen amb reserves suficients de nutrients (com el Ferro) per cobrir les seves necessitats fins els 9 mesos de vida, aproximadament.  Als 6 mesos són capaços de desenvolupar habilitats que els permeten introduir nous aliments a part de la llet materna i sobre els 9 mesos, quan les necessitats nutricionals han augmentat, la majoria a qui “se’ls ha deixat fer” mengen per si sols prou aliments per cobrir aquestes necessitats.

Les arcades

Sovint els pares ens espantem quan el nadons comencen a posar-se a la boca menjar sòlid perquè fan arcades. Convé saber que el reflex de l’arcada en nadons està en una zona de la llengua molt més avançada que en els adults, amb la qual cosa, els trossos de menjar que el provoquen, estan més allunyats de les vies respiratòries, probablement com a mecanisme de defensa. Quan el mecanisme s’ha activat unes quantes vegades, perquè s’ha introduït massa quantitat de menjar o un tros massa gran, el nadó aprèn que no ho ha de fer.

El reflex de l’arcada acabarà a la part posterior de la llengua tant en nens que hagin practicat el BLW com els que s’han alimentat amb cullera, la diferència és que uns hauran après de l’experiència i els altres no.

Què hem de tenir en compte?

És important oferir menjar saludable, és a dir, no processats, sense sal, sense sucre. La base del BLW és que el nadó comparteixi els àpats amb la resta de la família i pugui menjar el mateix, però és important que l’alimentació familiar sigui bona i variada. Els hàbits que aprenem de petits és més fàcil que es mantinguin al llarg de la vida, per tant, si com a família us plantegeu el BLW, és un bon moment de passar-se a la vida healthy!

També convé evitar aliments com els fruits secs i la poma, per exemple, ja que sí que poden causar ennuegaments, igual que vigilar amb ossos i espines, per raons òbvies. També cal respectar la introducció dels aliments, per detectar possibles al·lèrgies, en això no hi ha canvis.

Els aliments seran més fàcils d’agafar si són llargs i no molt gruixuts, els petits agafen el menjar amb el puny tancat, per tant convé que l’aliment es presenti de forma allargada per facilitar que n’arribi alguna part a la boca!

Si hem d’estar més tranquils, podem aprendre tècniques per resoldre possibles ennuegaments amb els nostres fills, un exemple aquí.

Inconvenients del BLW

Bé, per mi el més evident és la brutícia… Quan un nadó s’està introduint a l’alimentació complementària per al seu propi peu, tot acaba fet una porqueria… menjar per el terra, per la trona, sobre seu… Però bé, és qüestió de tenir alguns trucs com poden ser :

  •          Posar el menjar directament sobre una superfície àmplia i fàcil de netejar com el Tidy Tot.
  •          Utilitzar un hule o superfície com l’Splat Mat per no haver de llençar tot el menjar que cau al terr
  •          Utilitzar bols amb ventosa (com aquests de BUMBKINS) pot resultar pràcti
  •          Respirar fondo i agafar paciència… és una fase que passarà, com totes les altres.

La nostra experiència

Nosaltres hem introduït l’alimentació complementària amb els nostres dos fills seguint els principis del BLW i l’experiència ha estat molt positiva. Cal dir, que en els dos casos, han fet lactància materna a demanda i que mai he sentit l’angoixa de pensar que no s’estaven alimentant prou o prou bé. Menjaven autorregulant-se, els oferíem menjar variat i sa, i al principi tot acabava al terra fins que gradualment van començar a menjar, és a dir, van seguir el seu ritme i va anar bé. Actualment tenen autèntics escàners a la boca, detecten qualsevol grana, canvi de textura en el menjar… i no s’han ennuegat mai.

Una reflexió final…

Entenc que les mares ens preocupi molt que els nadons s’alimenten correctament i en quantitat suficient. També entenc que és més fàcil quan s’ha donat lactància materna a demanda, ja que mai tens la certesa de quina quantitat han ingerit i que per tant la “confiança” en que el nadó ha cobert les seves necessitats s’ha de desenvolupar forçosament. Però no vull deixar de dir que les pautes que fins ara s’han donat en els centres de salut (tot i que em consta que estan començana a canviar) em semblen absurdes i un abús. També vull dir, que la majoria de productes d’alimentació infantil, estàn carregats de sucres i busquen cobrir necessitats, però en cap cas les dels infants, espero parlar-ne en un altre post en breu.

Els animals tenim instint de supiervivència, cap nen passarà gana si té aliment a l’abast. En aquest punt us recomano el llibre de Carlos González El meu nen no menja, en el meu cas va ser revelador.

Així que us animo a llegir sobre el tema, i a provar-ho, el vostre fill serà qui us donarà la confiança per seguir… així que, ànims  i a embrutar!

Enllaços d’interès

Web Gill Rapley (anglès)

Estudi BLW (anglès)

Blog BLW (castellà)

Informe Mi primer Veneno (català)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.